"Va acabar el concert de Marlango, ahir a la nit a la sala simfònica de l'Auditori de Girona –plena al cent per cent, sense la «capacitat reduïda» anunciada per una excessiva precaució–, amb el clàssic The beat goes on, popularitzat en els seixanta per Sonny & Cher. Mentre Alejandro Pelayo enriquia el beat amb un parell de cites pianístiques ben curioses –el Bolero de Ravel i La cucaracha–, Leonor Watling i el trompetista Óscar Ybarra, les altres dues terceres parts del nucli dur de Marlango, s'ho passaven la mar de bé ballant amb molta salsa. Va ser un final pletòric i festiu, amb una merescuda ovació de comiat per part d'un públic entusiasmat i aixecat de les seves butaques, no per cortesia, sinó per convenciment.Tres anys després de la seva última visita a la ciutat, el grup hi va tornar per presentar el seu tercer àlbum, The electrical morning. Des d'aquell concert al Teatre de Sant Domènec han passat unes quantes coses: hem vist Leonor Watling creixent com a actriu en papers tan diferents com ara la Plaerdemavida del Tirant lo Blanc d'Aranda i la xicota de Puig Antich a Salvador, però això no ha fet que es desentengui del seu projecte musical. Al contrari: sense histrionismes, Leonor omple de teatralitat la seva actitud escènica, per exemple quan canta amb actitud cabaretera The love song, acompanyada per tres dels músics com a excèntric trio vocal que només canta «cinc paraules molt útils»: «Get me drunk each night»; o sigui, emborratxa'm cada nit. Bé.
Tot funciona a la perfecció en aquest equip: Pelayo és simpàtic i xerraire, però sobretot és un gran pianista i dirigeix bé l'orquestra. «Aquest lloc sona increïble i no és habitual en un país on sovint s'utilitza el mateix local per al bàsquet, els toros i la música», va dir, i va lloar després l'arquitecte de l'Auditori i l'acústica que hi va aconseguir. Leonor canta cada vegada millor, amb recursos que van molt més enllà del pop, tant les cançons pròpies com les versions de Radio Futura, Los Amaya i The Beatles (Blackbird). Ybarra no diu res i va a la seva, però treu foc de la trompeta. I els tres músics a sou, guitarra, baix i bateria, són brillants. Si existeix la perfecció, ahir Marlango la van acariciar, sense grans artificis: amb música orgànica, viva i real, i molta sensibilitat, com la que van demostrar cantant només amb veu i piano Shiny fish, la cançó que va néixer de part natural i espontani als estudis empordanesos Music Lan, una nit després de sopar, en un d'aquells moments màgics que ahir ens van fer reviure."
Diari El Punt, Xavier Castillon.
Comentarios
Carles :)